Hui és Sant Jordi. Un dia bonic. Perquè la ciutat en què visc s'omple dels colors de les roses, de les banderes sense pal i de les parades de llibres. Sempre t'ho deia: un dia hauries de vindre per Sant Jordi. Perquè t'haguera agradat aquest paisatge.
Hui, a més, és el teu aniversari. El de veritat. El del dia que vas nàixer. El que celebràvem sempre amb llibres. Era el que tocava. Perquè era Sant Jordi i els llibres tenien un xicotet descompte. Però també perquè els llibres t'agradaven. I un altre dels regals que ens has deixat és una biblioteca irregular, però gran que no llegiré en una vida i que és, també, un mapa de tu mateix.
T'escrivíem dedicatòries als llibres. Amb paraules iròniques —no en sabíem més. Que no reflectien tot el que sentíem i sentim per tu. Però tu això ja ho sabies. O ho vas saber amb el temps, quan van començar a fer servir les paraules que pesen, com t'estime o com t'enyore.
Un dia explicaré que si soc lector és gràcies a tu, un regal més que em vas fer de manera discreta, sense imposicions, amb la millor pedagogia que hi ha, la de l'exemple. Hui, en canvi, vull explicar això que ja he dit, que et trobe a faltar. Que m'acompanyaràs tot el dia. I que entre els colors del Sant Jordi d'enguany hi haurà, com sempre, el roig, el roig de la ràbia perquè els que et vam conéixer creiem i sabem que és injusta la teua absència.
