Queixa a TMB

Bon dia! 

Em dic Ferran, visc a Barcelona i tinc una filla que aviat farà dos anys. Sóc, a més, usuari habitual del transport urbà de la meua ciutat. Sobretot el faig servir per anar a treballar. Però també quan amb la nena, que es diu Emma, hem d'anar a qualsevol lloc. Com que vivim a Sants, a vegades la cosa es complica, l'estació de Plaça de Sants a més de tindre un dels transbordaments més poc atractius de la ciutat està sense adaptar i accedir-hi amb cotxet de nens s'hauria de considerar esport olímpic. 

El motiu d'adreçar-me a vostés, però, no és l'estat de l'estació de Plaça de Sants (simplement ho deixava caure per si un cas), sinó la retolació del metro pel que fa als espais reservats als cotxets o als seients reservats per a col·lectius que mereixen una atenció preferent. Sempre que en aquesta retolació apareix representada la possibilitat d'un adult portant un nen, aquest adult és una dona. Ho poden comprovar en el parell de fotos que els adjunte i que, en el seu dia vaig publicar en instagram. Les maletes les porten figures de gènere no determinat (tot i que sospite que són homes), les crosses també. Però els nens (o les nenes) i els cotxets de nens els porten unes figures que vostés mostren que són dones fent veure que porten faldilla. Això d'entrada ja suposa una visió de la dona ben poc actual. No sé si s'hi hauran fixat, però en general la majoria de les dones porten pantalons, com els hòmens. Però a més suposa excloure els pares de la cura dels nens i nenes (o com a mínim insinuar que no el transport per la ciutat dels seus fills no és cosa seua). 

Com el meu nom dóna a entendre, sóc un home. I això no m'ha impedit fer-me càrrec de la cura de la meua filla. Potser no en igual mesura que la meua dona, però mirant d'acostar-m'hi com més va més. Per això, sovint he portat jo la nena amb braços al metro o he espentat jo el cotxet amb ella dins. Amb menys ímpetu que una maleta, això sí, però amb una eficàcia semblant. Els altres passatgers m'ho han reconegut cedint-me un lloc que, en principi, no em corresponia i només estava adreçat a dones que feien el mateix que jo. O deixant-me que, malgrat no portar la faldilla reglamentària, posés el cotxet al lloc que hi ha per als cotxets. Amb això vull dir que la retolació no ha perjudicat gaire la meua vida de pare. Per sort, al contrari del que semblaria per la retolació, els usuaris del metro de Barcelona viuen al segle XXI i no fan cas de recomanacions més pròpies d'antics carruatges, que no de mitjans de transport actuals. 

Crec, però, que en el cas d'una empresa que gestiona un servei públic, estaria bé que la retolació fes veure que la cura de les nenes (o dels nens), com ja passa, és cosa dels dos gèneres. I que el metro de Barcelona s'adiu amb la ciutat d'on és, més que amb altres com ara Kabul o Riad, per esmentar un exemples exòtics però que em semblen gràfics. 

N'espere resposta. Per escrit i en el terreny dels fets. 

Atentament, 

Ferran Trives i Blanca