Tornar a casa

Hui, no. Els dies que treballe arribe si fa no fa a aquesta hora a Plaça de Sants, linia vermella. Després camine un bon tros de Carretera de Sants per arribar a casa. M'agrada fer-ho. Després de la feina. I després del dia. És com si aquell fos el bocí de calma, de tranquil·litat que em pertocara. I ho note més perquè recorde el mateix carrer unes hores enrere ple de gent, de gom a gom, i de llum i de xivarri.

Acostume a estar cansat. Però no és només per això que camine a poc a poc. Crec que el paisatge que acabe de descriure obliga d'alguna manera així. Les botiques tancades. Els pocs cotxes que passen. Els cartrons que els comerços han deixat a la vorera. Tot descansa.

Algun dia m'agradaria aturar-m'hi. Fer fotos. O no fer res. Simplement respirar la calma que m'envolta. O recordar totes les vegades que he passat per ací. Els moments importants. I els més modestos.

A casa, però, m'esperen la dona i la nena, la xiqueta. Potser faig falta per a que puga dormir. Així que acabe accelerant una mica el pas. I gairebé compense la lentitud del primer tros de carrer.

Manonash

Manonash normalment és un parèntesi. Un pont. Una altra manera de viure temporal. Joël hi va viure entre Maggie i Nova York. Hi ha un moment en que necessitem un canvi. Joël vivia amb els punys blancs de tant apretar les mans. Li ho va dir Maggie abans de demanar-li que marxara per sempre més. I va anar a Manonash a curar-se d'aquella malaltia. I a encetar una nova vida i tot això. Hi ha un moment que necessitem un canvi i l'hem de fer a soles i en pau, sense interferències. Com anem a una biblioteca a llegir en silenci, anem, van, a Manonash a viure en silenci. Després deixem de llegir...

Manonash és, doncs, un lloc de ficció. De Doctor en Alaska, la sèrie de la tele que més m'agrada. Gairebé cada dia, quan arribe de la feina, m'assec a la butaca i en veig un capítol. Els llums del semàfor que hi ha sota de casa es reflexen a la pantalla de l'ordinador on veig la sèrie. I això, no sé perquè, m'agrada. 

Manonash és també una metàfora. Sobre una manera de viure que, com he dit, acostuma a ser temporal, com un lloc d'entrada en una nova vida. Crec que no hi ha paraula per descriure-la.

Manonash, però, també pot ser una manera de viure permanent, una manera de ser. És com si hi haguera la Manonash física, però també una Manonash interior que algunes persones es porten sempre amb ells, a dins. De vegades en un racó petit. De vegades omplint-los tot el jo.

No sé si viure a Manonash és millor o pitjor que viure a París, Quito o Timbuctú. Malgrat no haver-hi nascut és on m'ha tocat de viure.   

Doctor en Alaska 6x08 Rio arriba Dvd+Sat Dual Comedyrip-tusseries By CicelyVirtual y elzeta from ferran on Vimeo.