El meu primer dia de vacances és un dilluns. I no tinc un duro. I he de comprar oli, que no me'n queda ni una gota.
Així que camine. Des de casa meua al carrer Bailèn. Que és una altra galàxia. Durant el camí el paisatge urbà va canviant, és clar. Al meu barri no va arribar gaire el modernisme. Mentre a l'Eixample les façanes s'omplien de dlors i garlandes de pedra, al meu barri encara regnava el Neoclassicisme.
Canvia també el paisatge humà. El percentatge de persones d'allà baix a mà esquerra mirant el planisferi és molt gran al meu barri. I anecdòtic a l'Eixample. Allà en canvi tenen moltes banderes gais. N'he vist una que m'ha agradat molt, que en lloc del triangle de l'estelada, en tenia un amb els colors de la bandera trans. Era en una botiga de llenceria.
Crec, doncs, que no exagere si dic que el carrer és una altra galàxia. Perquè crec, a més, que les nostres diferències són incompatibles.
He anat a fer fotos al Taller Mas Riera. Però com que han posat una terrassa covid al davant amb els seus newjerseis inevitables, no m'ha resultat fàcil.
Després he tornat a casa i m'he posat a llegir el Sabater Pi. I he escrit això.
