El caos

En una de les meues primeres classes a la Universitat, ara fa més de vint anys, el professor de Geografia Física ens va explicar, si no recorde malament, que el temps meteorològic és un sistema caòtic. És a dir que no es podien establir unes lleis que feren previsible el seu comportament. Per això, és tan complicat deia encertar amb el pronòstic del temps a mitjà termini.

Em va sobtar. I com que era en un dels meus primers dies d'estudiant universitari, vaig assumir el meu paper de principiant sense criteri i no vaig dir res. Però vaig pensar. Es pot dir d'un sistema que és caòtic? És a dir, ho podem afirmar? O darrere d'aquesta afirmació nostra hi ha la possibilitat que s'amague la nostra incapacitat per trobar un ordre complex? Sí, jo quan tenia vint anys, en lloc de fer cas del que explicava el professor de Geografia Física, pensava aquest tipus de coses.

Això del sistema caòtic és una imatge que he fet servir molt després. Per exemple, per explicar el comportament humà. Hi ha ciències com la sociologia o pseudociències com la psicologia, que miren de descobrir lleis o d'explicar el comportament humà. I hi ha vegades que aconsegueixen d'explicar fenòmens puntuals. Però transmeten la sensació que l'ésser humà és també, com els núvols, part d'un sistema caòtic.

Per què votem contra els nostres propis interessos? Per què fem coses tan idiotes com fumar o menjar aliments que no són saludables? Per què ens deixem enganyar una vegada i una altra per les mateixes persones?

Sempre he intentat de relacionar-me amb els altres de manera racional o raonable. Tractar-los bé per a que em tracten bé. O estimar la gent que m'estima. I al contrari, caure malament als que em sembla que tenen un comportament no acceptable moralment. Les respostes que he rebut això, però, no han estat les que en bona lògica haurien d'haver estat. I no em fa l'efecte que l'ésser humà és un ésser estúpid (això ja seria una explicació), sinó que el que estic explicant no entra en la variable de la seua resposta. Que A t'estimarà amb independència de si el tractes bé o no. Que B et pot odiar malgrat que et deixes la vida pel seu benestar. I que C et pot continuar saludant cada matí encara que tu el tractes com na merda.

Per si em llegeix algú susceptible, no parle de ningú en concret i jo mateix m'incloc en el col·lectiu dels actors caòtics. Hi ha decisions de la meua vida que manquen de la lògica més elemental, te les mires per on te les mires.

A grans trets, doncs, he arribat a la conclusió que l'ésser humà es comporta de manera caòtica. Però hi ha dies que pense el mateix que amb els núvols. I si és que encara no ens comprenem prou? I si a sota del tot hi ha una escorça racional a què no hem arribat? També hi ha dies que estic caminant pel carrer i de sobte m'ature. Em sembla que una explicació a alguna cosa, ni que siga parcial, està apunt de ser-me rebel·lada. Però sempre hi ha un no res sense importància que em distrau i tornem al principi: els núvols i els hòmens i les dones que som igual que ells.