Mon pare és a Google Maps. Ix de la porta del meu antic pis del carrer Aragó.
La seua cara està esborronada (les normes). Però és ell. No pot ser un altre. Mira cap a la dreta com si algú el cridara i aguanta la porta perquè en aquella època nosequina cosa del pany estava trencada i calia acompanyar-la perquè no fera un colp d'escàndol.
El gest és el seu de sempre. Havia baixat a comprat tabac. I es movia com un xiquet que fuig de la bronca que tots li acabàvem d'amollar. Eixa merda et matarà.
Com així va ser. I de manera ràpida. Us estalviaré la història coneguda dels quant em queda i la lluita acarnissada.
La foto del Google maps és del 2022. Poc menys d'un any li quedava. Però encara era ell, malgrat no tindre cara.
De tant en tant, em pose davant de l'ordinador i vaig cap al meu barri antic a veure si encara dura aquella breu immortalitat.
No va trigar gaire a tornar. Amb l'olor a tabac que no té la imatge.
