Em sap greu, però escriuré sobre mi. O de mi. Ja no és una qüestió de necessitat, sinó d'interés. Quan de veritat necessitava dir tot allò que em feia mal, vaig triar un altre lloc. Per si de cas i perquè no volia ofendre. De veritat.
Crec que entre tota la pila de defectes que tinc aquest no voler ofendre n'és un. Hi ha defectes que emprenyen els altres. I defectes que t'emprenyen a tu. Doncs aquest no voler ofendre m'emprenya a mi, perquè com tantes coses en la vida no és correspost.
Els temes que ara m'interessen, però, demanen que parle de mi. I de la gent que m'envolta. Tot i que has de tindre en compte una cosa. Quan parle de mi, quan parlaré de mi, no és només de mi que va la cosa. Com deia el Goytisolo poeta:
Un hombre solo, una mujerasí tomados de uno en unoson como polvo, no son nada.
I si explique això o allò és perquè entenc que com deia aquell altre, faig de representació de tota la humana condició. Que no és només a mi que em passa. Així que si et veus reflectit o reflectida en algun exemple i efectivament ets tu, no t'ofengues. Pensa que qualsevol de nosaltres, en la teua pell, actuaria d'una manera semblant o idèntica. Que som com els actors d'un argument ja escrit. Que jo mai no en jutjaria els actes, sinó la representació.
Ben pensat, que jo estiga escrivint això, exactament aquestes paraules, i tu les estigues llegint, no és més que una casualitat. Podria passar completament al contrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada