De vegades, el més complicat de fer és la primera frase. Com quan portes massa dies tancat a casa i la porta del carrer sembla una muralla.
Al darrere de la muralla, penses, tot té sentit. I el silenci també. Per què fer frases que no semblen interessar ningú? Per què afegir-te a la simfonia de soroll que ens envolta?
Vesprada de diumenge. Mentre endrece les coses de casa, hi pense.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada