Embaràs

Des que els nostres coneguts, benvolguts i estimats saben que esperem un fill que ha resultat que serà una filla, han començat a fer servir els seus mitjans de control social, els que tenen a l'abast. Primer ha estat amb l'embaràs. Si la meua dona ha de fer o no esport. què ha de menjar. Quant ha de descansar. O, en general, el tipus de vida que li escau a una dona embarassada que, ja no és ben bé una dona, sinó una altra cosa. Siga qui siga, siga on siga i tinga experiència com a embarassada o no, ningú s'està de fer-li una bona pila de recomanacions. Les que acabe d'esmentar o altres sota la forma de pregunta en negatiu.

—Ara ja no aniràs en bicicleta?

o

—No continuaràs anant d'acampada amb el fred que fa?

De vegades, tot seguit venen les indicacions de com ha de ser la vida d'una embarassada com cal. Fonamentalment la cosa consisteix a menjar molt i estar-se a casa com si fos un gerro de la dinastia Ming. Curiosament, però, entre tota la gent que li fa aquesta mena de recomanacions tan assenyades, a ningú se li ha passat pel cap de dir-li que deixe de treballar. I dic que és curiós, perquè, des de la meua experiència directa, el que més la cansa és haver d'anar a treballar cada dia. I els tres primers mesos, això sí que va ser una àrdua tasca.

Sembla ser, però, que anar amb bicicleta, acampar o fer esport els caps de setmana pot ser perjudicial per al pobre fetus (aka coartada). Anar cada dia a treballar durant més de huit hores és, en canvi, una pràctica molt sana.