Re-read

Crec que hi ha dos tipus de comprador del que sempre s'han dit llibreries de vell. Els col·leccionistes. Que busquen llibres rars, edicions primeres i coses així. I els lectors que busquen llibres barats. Jo podria haver estat dels primers. En vaig tindre les meues temptacions. Però sóc dels segons. I les llibreries Re-read també. Si hi compres un llibre, et costa 3 €. Però si en compres 5, 2€, cadascun. Acostume a comprar-ne cinc, o més.

No recorde ara quina va ser la primera. Perquè s'han multiplicat. Fins i tot, n'hi ha més enllà de Barcelona. Jo, en tot cas, n'he visitat tres. La del carrer Rosselló, la del Passeig de Sant Joan i la de l'Hospitalet. Totes s'assemblen. Més ben dit, són iguals. I es diferencien de les llibreries de vell de tota la vida de manera radical. Són amples, són netes, de tons clars... De fet, són com una mena de no-place esdevingut llibreria. Això té els seus avantatges i els seus inconvenients. Sempre m'havia emprenyat una mica l'encant que se suposava que tenien algunes llibreries de vell quan, en molts casos, simplement eren brutes i lúgubres. Però ara que veig les Re-Read tan netetes... m'agraden però hi trobe alguna cosa a faltar. L'ésser humà té aquestes coses.

Les llibreries, en tot cas, són per comprar llibres. I n'he comprat uns quants a les Re-read. De Lenin, de Marx, novel·les i llibres de sociologia. L'altre dia, divendres, vaig anar a la llibreria de l'Hospitalet, que està una mica en territori comanxe, però que és la que em queda més prop de casa. Entre altres coses més decents, vaig comprar-hi el megallibre megafamós del senyor Hayek. Pel tipus de genteta a qui acostuma a agradar, imagine que deu ser una porqueria. Però bé, per dos euros... m'hi puc arriscar. Crec que això defineix el que per a mi són aquesta mena de llibreries.