Classificacions

He començat a llegir Les mots et les choses de Foucault. Comença amb un text de Borges. Fent-hi referència. Aquest: 

En sus remotas páginas está escrito que los animales se dividen en (a) pertenecientes al Emperador, (b) embalsamados, (c) amaestrados, (d) lechones, (e) sirenas, (f) fabulosos, (g) perros sueltos, (h) incluidos en esta clasificación, (i) que se agitan como locos, (j) innumerables, (k) dibujados con un pincel finísimo de pelo de camello, (1) etcétera, (m) que acaban de romper el jarrón, (n) que de lejos parecen moscas. 

Foucault troba el text trasbalsador. Potser no tant, però jo també. Classificar és donar forma al món. No reflecteix el món. Però nosaltres tenim la inèrcia mental de pensar que el món és les nostres classificacions. Que realment existeixen els mamífers, les coníferes o els cumulonimbus. Per això, supose, un món on hi haguera un grup d'animals que se agitaran como locos, seria un món d'això mateix, de bojos. D'ací, supose també, el trasbals. 

De classificacions, però, fins i tot en plan científic, n'hi ha de moltes menes. Funcionals, com allò dels mamífers. O històriques, com la de les llengües. Aquesta sempre m'ha fet gràcia. Perquè ens allunya l'anglés, tot i que ells i nosaltres fem el plural posant una essa al singular. I ens acosta a l'italià, que ja sabeu que fan els plurals en i, en e i fins i tot en a. Cosa de bojos. Però la història és la Història. I més ho va ser al segle XIX, que és quan van començar aquestes coses. 

Jo sóc de classificacions binàries. Sí i no. Blanc i negre. I així a l'infinit. Potser té a veure amb la meua naturalesa partisana. 

Vivo, sono partigiano. Perciò odio chi non parteggia, odio gli indifferenti. 

Deia Gramsci. I jo hi estic d'acord. Però la cosa de les classificacions binàries, em sembla, no va per aqui. Perquè multiplicades a l'infinit divideixen la Humanitat en trossos tan petits que seria impossible de fer-ne una guerrilla. Persones que diuen adéu o diuen hola quan te les trobes pel carrer. Urbanites i rurals. O blocaires que anuncien propòsits que no acompleixen i els que sí. El meu, escriure de tant en tant les classificacions que també podria tenir el món. Ja veurem.