Comèdies romàntiques

Darrerement, la Núria i jo veiem comèdies romàntiques americanes. Ja ho sé. En general són pel·lícules més aviat idiotes, en el millor dels casos. En el pitjor, són masclistes. I entre una cosa i una altra són també mentideres. No sé què és l'amor. Vull dir que no en sabria fer una definició com cal, sense metàfores o sense posar-m'hi a dins. Però sé que no és el Romeu i Julieta amb final feliç de les pelis que mirem ara. Perquè seria com pensar que la vida, la nostra, són els tres primers mesos de vida. M'entens, ja ho sé.

Per nosaltres, però, això ha esdevingut el nostre petit ritual à deux. Mirem per internet quina ens pot agradar. O quina no n'hem vista. I la veiem quan jo torne de la feina. O en aquests matins tan estranys que tenim ara de tant en tant. Amb la casa tranquil·la i el temps que s'ha estirat.

En parlem. Aquesta no m'agrada. Doncs a mi, sí. Però aquest paio estava més guapo en aquella que feia de tarat. I així van passant aquests dies de treva en què el món sembla que, per fi, s'ensorra.

Malgrat que no estan fetes per això, de vegades em pega per pensar en el que veig a les pelis. I no només en el que volen ells o el que volen elles. Sinó també en el món que dibuixen. Perquè com ja li he explicat a molta gent, en el fons del fons, les comèdies romàntiques són molt cabrones. I abans del final feliç et presenten el món de les relacions humanes com veritablement és: obscé, gris i sense cap mena de pietat. Un món on cadascú és conscient del seu capital social i el fa servir per trobar un home o una dona que, com a poc, el faça créixer. I el xic intel·ligent i dolç mai aconsegueix la xica rossa i alta.

Com que la realitat té moltes cares. El veritablement de més amunt anava en cursiva. Perquè crec que la funció educativa d'aquestes pelis (la part normativa, si t'estimes més) és precisament aquesta cruesa. Fer-te saber que els prínceps blaus només existeixen a la ficció. I que a la vida real ja et convé conformar-te amb el que ha tocat.

He de confessar que jo tampoc no crec en prínceps blaus, ni en princeses que esperen als castells que vingues a buscar-les. Però jo no hi crec per altres raons.