En la primera dècada del mil·lenni en què estem, van començar a arribar a l'Estat espanyol immigrants d'altres països encara més pobres que el nostre. Això, per a part de l'estat era tota una novetat. Perquè de manera genèrica, Espanya sempre havia estat un país d'exportar gent. I rebre'n va ser tota una commoció.
Es van fer dos bàndols. Els de qui s'oposaven als immigrats. I els de qui els defensàvem. I se'n va fer un debat, és clar. Un debat dels més idiotes a què he assistit mai. Perquè parlava d'un subjecte inventat, els immigrants (quan volien dir estrangers pobres) i perquè els arguments que els atacaven o els defensaven pretenien definir un subjecte inexistent. Els immigrats eren uns aprofitats, uns ganduls o una gent maca i treballadora. La estupidesa dels arguments era semblant. Perquè els immigrats no eren de cap manera en concret, ni nosaltres teníem la manera de saber-ho, de definir-los. Només els podíem conéixer de manera individual. Una parella d'argentins, un senyor bolivià, una dona marroquina. I jo quan ho he fet així, quan ho he fet així, quan els he conegut de manera individual, he pogut que el seu nivell d'imbecilitat és molt alt, més o menys com el nostre. I poca cosa més. Bé, sí. Em va quedar clar que, davant d'un col·lectiu dominat, tan nociva és una actitud com una altra. És a dir, que el racisme o el paternalisme són les dues cares d'una mateixa moneda que no podem sinó anomenar dominació.
Quan ets home i d'esquerres i ben intencionat, et pot passar el mateix. No puc enumerar la de vegades que he fet l'acte estúpid de debatre amb dones sobre qüestions de gènere i he fet jo el paper de feminista. I els he explicat els micromasclismes de què eren objecte fent jo, en eixe moment, un acte masclista que no crec que puga ser qualificat com a micro.
Per sort, però, el nivell d'elaboració teòrica del feminisme és més alt que el dels immigrats (segurament per la inexistència real d'aquesta última categoria) i ja hi ha dones feministes que ens han deixat clar quin ha de ser el nostre paper, el dels hòmens, dins del moviment feminista: mantindre la boca tancada i deixar-les debatre tranquil·les. Així ho farem, encara no siga fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada