Després de fer l’amor un cop més i esmorzar els croissants d’una fleca propera, ell li va voler ensenyar Barcelona, és clar. La Plaça del Rei, el Temple d’August o el Fossat de les Moreres on, a hores d’ara, no s’enterra mai ningú.
Ho van fer entre abraçades, fotos i petons. I de manera caòtica, és clar. Del Gòtic, anaven a l’Eixample i després tornaven a la Barceloneta a veure el mar.
Però es podria dir que, a poc a poc, van anar passant de la Barcelona dels turistes, a la dels militants. Aquí va desaparéixer Andreu Nin. Aquí van filmar l’enterrament de Durruti. Abans del Corte Inglés, hi havia un hotel. I més tard a la Barcelona d’ell. La primera escola on havia anat o l’Institut. L’església on s’havien casat els seus pares. Coses així.
Van anar al seu antic barri. I a l’altre antic barri.
—Veus aquell balconet petit? El que no té plantes. Doncs allà vaig passar el primer confinament, el de 2020. El primer, sí. O els dos primers. Ara no me’n recorde.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada