En els plans originals, diumenge era el dia de tornar i de fer turisme. Però després de poder eixir de la gruta, les opcions reals eren ben poques. Tornar al càmping, fer-hi una dutxa i dormir unes horetes. És el que hem fet tots. També hem menjat una mica abans i després de. Un després de que ha estat cap a quarts de tres.
Un cop desperts, ens hem dividit en dos grups. Els desinstal·ladors i els buròcrates. Els primers (R i K), evidentment, han desinstal·lat. Els altres havíem de recollir el campament, parlar amb l'amo del càmping per a justificar l'excés d'hores que hi hem passat i tornar-li les claus a G.S. que ens les havia deixades dos dies abans.
Amb el senyor del càmping no hem tingut problemes. Més o menys entenia la situació. I per fi hem pogut conéixer G.S. que ens ha explicat les raons de la nostra desgràcia d'ahir-hui. En els moments de més desesper, en veritat, érem prop de l'eixida, però seguint una ruta que hi corria paral·lelament, sense possibilitat d'arribar-hi. Ens han dit que si mai tornem ens donarà informació per a gaudir de la travessia com cal, sense ensurts.
Un cop acomplerts els deures, els buròcrates hem tornat al poble de Sant-Marcel. I hi hem esperat els desinstal·ladors al bar de les pizzes. Després tots sis, hem anat a un altre bar del poble que tenia millor pinta.
I hem fet cap a Barcelona. On hem arribat per a donar l'ànima a Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada