Itàlia

El darrer viatge turístic que vam fer abans de l'Emma (a.E.) va ser a Le Cinque Terre, cinc poblets italians mariners que hi ha sota Gènova. Va ser un viatge bonic. Pels paisatges, per les caminades. Anàvem d'un poble a un altre cada dia. I tornàvem a boqueta nit a Riomaggiore, on hi havia la casa en què estàvem. Núria tirava cap a casa. Jo em comprava una focaccia per sopar. I hi anava una mica després. Ja us dic que va ser un viatge bonic. I va aprofitar pel que, de vegades, aprofiten els viatges, per reencetar la vida amb uns nous ulls.

Després va passar el temps. I va arribar l'Emma. I vaig començar un altre viatge que també ha estat bonic, però que ha estat un viatge en poc espai, com si anares a Roma i només visitares la Ciutat del Vaticà. Gràcies a l'Emma ara som del barri on vivíem.

La gent ja ens ho deia. Que tindre un fill et canvia la vida. I la vida ens ha canviat molt. Treballe en una empresa pitjor que la que treballava i, per tant, treballe en pitjors condicions. Com que he signat contracte nou i s'hi aplica la reforma laboral del Rajoy, doncs l'empresa em pot fer treballar el dia que els rota. I cada cop veig menys la Núria.

Hi ha altres coses que han canviat. M'he acostumat a viure amb gent bonica. La paternitat et canvia, perquè quan vas amb una nena la gent et tracta diferent, millor. I perquè la gent que hem conegut gràcies al naixement és gent amb qui m'uneixen bons sentiments. M'he acostumat tant a viure amb gent bonica, que cada cop suporte menys la gent antipàtica, esquerpa o de convivència difícil. Em molesten fins i tot als ulls.

De tant en tant, li dic a la Núria que hauríem de portar una vida més hippie. Estaria bé deixar-ho tot i marxar al Sud de França i muntar un xiringuito de paelles. Només una mínima part de la proposta és de veritat. Perquè estaria bé això del xiringuito. Estaríem més temps junts. I no hauria de suportar la gent lletja de la feina. Però, en general, la vida que portem és prou hippie. No perquè no tinguem tele ni cortines. O perquè dormim a terra. O perquè la nena no vaja a l'escola bressol. No és per això. És perquè donem la importància correcta a les coses. I està mal de dir. Sona immodest. Però no es pot explicar d'una altra manera sense mentir.

La setmana vinent anirem a Itàlia de nou. Bolonya, Ferrara, Mòdena. No hi anirem amb furgoneta, sinó en avió. Que no és lo mismo, pero es igual.