1, 2, 3. Un quadern de Miquel Rius. Dos pantalons. Tres polars. Faig la llista de les coses per portar. I en són ben poquetes, relativament parlant. A casa, deixe el mateix, però multiplicat per 10 o per 100. Mai no he tingut la pretensió de ser nòmada. Però quan viatge se'm passa del tot.
Sóc algú arrelat a terra. Visc en un carrer, el carrer comercial més llarg de no sé on. I faig una vida concreta que no sabria com deixar.
Viatgem per començar de nou. Així que el viatge de veritat és a la tornada.
3, 2, 1. Ens veiem aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada