Canviar de vida

Si em coneixes, ja saps que ara la meua vida fa canvis grossos. Bé, un canvi gros que equival a un nou equilibri. He viscut aquests darrers quatre anys d'una manera que ja no viuré mai més. Fa por d'escriure mai més. Però a cada dia en fabriquem un parell. Mai més et creuaràs amb la noia que no té nom però amb qui coincidies cada matí al metro. Mai més tornaràs a veure aquell company de feina. O mai més besaràs els llavis de la dona que tant havies estimat. Hi ha gradació en els mai més, com en totes les coses de la vida.

Doncs bé, ara que la meua vida fa canvis grossos, hi ha coses de la meua vida anterior que em fan nosa. Coses, persones, llocs. I els records. Els records de quan començava aquesta etapa que ara s'acaba. Però també els records del durant d'aquesta etapa. És una mica, per fer servir una imatge rebregada per l'ús, com si em volguera netejar de tota la negativitat que he acumulat durant aquests anys. I no sé ben bé com fer-ho. 

Perquè canviar de vida no és fàcil. No és fàcil deixar la feina o canviar de pis. Abans aquestes decisions no tenien el pes que tenen ara. I la llibertat personal, si vols portar una vida petita i normal, ha quedat reduïda a ben poca cosa: sovint a triar en quin supermercat compres els mateixos productes. A mi, com a tu, com a tothom, m'agradaria un món on la llibertat fóra més fàcil. I canviar de vida també. 

Com que tot plegat és gros, però no greu, ella, ella i jo (els tres) buscaríem una altra casa al barri i jo una feina nova que ens permetera de viure millor tots plegats. És a dir, manar nosaltres amb el temps i no que el temps ens mane a nosaltres. I de les tristors en faríem fum. Però estant les coses com estan (i ara parle d'un nosaltres que t'inclou), sovint els canvis de vida s'han de quedar en canvis del perfil de facebook. Doncs una mica per ahí va la cosa.