Gossos

Una de les primeres nits de viure en aquesta casa, vam sentir un soroll estrany a dalt. Com algú que rasca. I vam arribar a pensar que no fóra una rata. Haguera estat una putada, perquè ni jo ni la N. tenim defensa contra les rates.

Uns dies després, vam sentir un plor. Era el del cadell de gos dels veïns de dalt. Era ell que rascava. Així que vam respirar alleujats.

El gos va créixer aviat. Era d'aquells grandots. Rotllo pastor alemany, però sense ser-ho. No entenc de races de gossos. Abans en deia marques, pour épater les animalistes. Ara ja no ho faig, però continue sense saber diferenciar-les.

El gos feia una mica com de fill de la parella. No sols perquè ells també eren alts i guapos, com el gos. Sinó perquè miraven d'educar-lo. El xicot, molt més simpàtic que la xicota, ja el deixava fer. A la xicota, que era una al·lota, no li feia gaire gràcia que saludara els veïns.

No vam tindre mai massa relació amb ells tres. Per culpa de l'al·lota. Com ja he insinuat era tirant a antipàtica i mirava de no saludar-nos quan ens la trobàvem per l'escala. Ja sabeu que des que el govern ha posat la taxa per salutació, hi ha gent que mira d'estalviar i... Però un bon dia, l'al·lota va picar la porta i ens va dir que ho havien deixat amb el D. I qui és el D? ens vam preguntar. L'altre pare del gos alt i guapo.

Ens va saber greu. Perquè per la manera de fer les coses ens va fer pensar que ella l'havia deixat a ell. I vam prendre partir per ell.

No sabem, és clar, com va anar la cosa. En tot cas, ell es va quedar el pis, el lloguer del pis. I al principi semblava que també el gos. Però no. Un bon dia vam deixar de veure'l. I, a canvi, vam veure que el D llogava habitacions del pis. No es pot dir que trobàrem a faltar el gos. Però ens haguera agradat que es quedara amb ell.

Ahir, però, mentre era al portal intentant assassinar una panerola amb un esprai per a mosquits, va entrar ell al hall de la finca. Portava un altre gos. Petit i rabassut, amb cara de mal geni. Vist el que feia jo, el va agafar en braços i em va desitjar feliç cacera. Gràcies, li vaig dir jo. I quan ja eren d'esquenes, me'ls vaig mirar els dos. I vaig pensar en D, d'alguna manera havia refet la seua vida, encara que foren una família monoparental.