Antònia Font

He trobat el disc d'Antònia Font. L'ordre dels CDs és, segurament, l'últim que aconseguiré. Així que, de tant en tant, em porte sorpreses. Fa poc dins de la caixeta d'un d'Albinoni vaig trobar el d'I'm your man del Leonard Cohen, que creia perdut. I fa un parell de dies, d'entre una pila va aparéixer aquest d'Antònia Font on hi ha tots els seus discos. Su asiento en posición vertical. Tòquio no és Shanghai.

Ara, doncs, portem uns dies que només escoltem Antònia Font als matins. Mentre esmorzem tots tres, com si la vida fóra una treva. Te Lapsang, café Nespresso, pernil. Un llapis d'ikea, un pistatxo...

A la Núria, en veritat, Antònia Font no li agrada gaire. Els tolera perquè forma part del decorat dels nostres dies quan no teníem altra cosa que present: llençols, passejades i cases per a descobrir. Però diu que el mallorquí és lleig. I per això no li agrada. És que quan parlen, semblen retardats. Crec que és perquè la melodia del mallorquí i la de la seua ciutat d'acollida es pareixen més que no sembla. I ella, com jo, és més de Barcelona i d'accents oberts i interferits. Ni a Barcelona ni en xava ens han preguntat mai d'on som. Es plàncton s'il·lumina i canten ses sirenes aproximadament per no existir.

Siga com siga, aquesta música forma part d'un país que vam viure junts. N'és una de les coordenades. I escoltar-la, després de tant de temps, ha estat com tornar-hi i trobar els vells amics, una mica més grans, amb criatures, però amb alguna cosa en la mirada que no ha canviat. Ha estat retrobar les velles complicitats. Les de la pell i les altres. Crec que la vida també és això anar canviant de països o territoris on féiem vides que, de vegades, s'assemblen entre elles. I també un teatre que se diu felicitat.

Ja sé que no es pot tornar enrere. Ho sabia d'abans i m'ho han explicat després. I tampoc no voldria. Si em coneixes ja saps per què. Hi ha coses del present que donen sentit a cada passa que faig al món. Però m'agradaria agafar algunes coses de llavors i portar-les cap a l'ara de cada dia. I ja està. O això és tot. Jo volia fer un reggae. Crec que això és més un vals.