Cocos

La millor definició de què és el masclisme i el patriarcat me la van donar, sota forma de metàfora, a classe de desigualtat social.

Un viatger occidental va arribar a una illa, posem que era del Pacífic. Va observar que, en aquella illa, hi havia cocoters. I que els encarregats de pujar-hi per recollir-ne els cocos eren els hòmens. Va preguntar perquè. Per què només ho feien els hòmens i no ho feien també les dones. És que recollir els cocos és una cosa molt difícil, que requereix de molta força i agilitat. Les dones no ho sabrien fer. Només els hòmens en som capaços.

Al poc, va viatjar a una illa que hi havia a la vora. També hi havia cocoters i, per tant, cocos. Sorprés, va veure que en aquella illa, però, qui pujava a recollir-los eren les dones. També de manera exclusiva. Astorat, li'n va preguntar la raó al primer nadiu que se li va acostar. Doncs veuràs, li va respondre, recollir els cocos és una cosa tan fàcil que fins i tot les dones ho poden fer. Així que deixem que siguen elles qui els recullen.

El patriarcat, per entendre'ns, seria el fet que una tasca, recollir els cocos, estiga assignat a un gènere. El masclisme, la justificació que en feien els nadius.

L'important no és, doncs, si recollir cocos és cosa de dones o d'hòmens. Ni els cocos mateixos. Ni tan sols si ens sembla simpàtica la història.

Per això, aquests dies que senc debats sobre cocos, sobre què passa si sóc dona i m'agrada, sobre si hi ha una manera feminista de recollir-los, sobre si és millor que deixem tranquils als de l'altra illa o no... pense que posats a ser idiotes, podríem seure a la platja, mirar la posta de sol i, com a mínim, ser idiotes amb un mínim d'exigència estètica.